crítiques i reculls de premsa sobre el llibre

Judit Baseiria- Vèrtex- gener-febrer 2017.

«De lectura deliciosa i amb un català impecable. el llibre superposa dos temps: el del poeta i l’actual, l’escrit i el viscut.»

Núvol (www.nuvol.com), 12 de novembre del 2016.

«El que ha fet Bernat Gasull és anar-l’hi al darrere, tant literàriament com seguint les seves passes muntanyenques, i ho ha fet amb rigor i precisió científiques, estudiant amb deteniment mapes i fotografies, antigues i modernes, fins i tot escodrinyant el Google Earth, i caminant per la gran muntanya pirinenca i les seva glacera perseguint les traces de Verdaguer.»

Vegeu l’article sencer ací.

Enric Faura-editor, escriptor i muntanyenc- Revista de Catalunya- 295- juliol, agost, setembre 2016 i al El Muntanyenc (www.elmuntanyenc.cat/) – 12 d’abril del 2016

«El resultat és un treball excepcional, d’enorme rigor, minuciós fins a l’obsessió, amb vocació d’exhaustivitat, on Gasull hi aboca el coneixement d’un segle d’estudis sobre Verdaguer i la seva experiència, que és gran.»

«Es perfila un Verdaguer d’una peça, valent i ardit, a cops fins i tot temerari, quasi un atleta, aparentment aliè al cansament, que viu una aventura personal, muntanyenca, excursionista i literària de primer nivell, absolutament extraordinària.»

«Estem davant un autèntic treball de recerca exhaustiu que ennobleix al seu autor i proporciona unes hores de gaudi amb la lectura d’un text que entra com a imprescindible a la bibliografia excursionista històrica.»

Vegeu l’article sencer ací.

Ton Barnils-editor, escriptor i muntanyenc (autor d’El cor de les muntanyes)- El País Cultura – 17 de març del 2016

«Bernat Gasull recrea escenes vives i ben pintades de l’excursió de mossèn Cinto a l’Aneto.»

«Ben entrat el segle XXI ja hem après que els lectors també creen les obres i se les emporten, les capgiren, s’endinsen en aspectes imprevistos pels autors. Aquest és el cas de Bernat Gasull (Barcelona, 1971), que a Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto s’ ha llançat de cap en els escrits de mossèn Cinto per buscar l’epopeia més que no pas el poeta.»

«Gasull sap per on trepitja (Carranza, calça’t!) i comparteix amb el poeta l’amor franciscà per ocells i plantes.»

«Però més enllà de la biografia estricta, escriu el retrat d’un paisatge i d’un món desapareguts: el Pirineu i el pirineisme del XIX. Un dels encerts del llibre és justament la referència a d’altres viatgers europeus, com el francès Maurice Gourdon, que descobria la serralada en paral·lel al poeta. La nostra lectura de Verdaguer s’eixampla, el podem col·locar en unes coordenades noves.»

«El llibre fa una arrencada de cavall des dels preparatius de l’expedició fins a arribar a la Vall Ferrera. Hi ha escenes vives i ben pintades: podem imaginar la baixada del poeta a l’estació de tren de Ripoll “just al punt que afluixava la màquina de vapor” amb els carruatges, “els brecs senyorials, els tílburis i els matxos de sella” que esperaven els viatgers. O reviure l’atac en “ple hivern, tot ple de neu”, de quatre llops que van arrencar el cap d’un home a queixalades en temps d’un Pallars fosc i primitiu; més endavant la narració decau i es fa un xic reiterativa, però aviat agafa el to, i el tram final, amb l’ascensió a l’Aneto, és esplèndid.»

Vegeu l’article sencer ací.

Sebastià Bennasar- Revista Bearn (https://revistabearn.com) – 19 d’abril del 2016

«Ara Bernat Gasull ha partit de les llibretes del poeta per oferir-nos un llibre que va molt més enllà del viatge original.»

Vegeu l’article sencer ací.

Jordi Vilarrodà- El9nou– 28 de desembre del 2015

«Gasull ha fet tot el recorregut que va fer Verdaguer, en la mesura que ha estat possible perquè en alguns llocs les notes del poeta són imprecises, o bé perquè hi ha camins que s’han perdut. (…) El seu relat es va alternant, en el llibre, amb les cites de Verdaguer, que permeten veure el seu interès per tot el que veia i l’envoltava, des del paisatge fins a l’art –les esglésies que trobava pel camí– i detalls gairebé “de preocupació ecologista” sobre els boscos impressionants de les avetoses.»

Vegeu l’article sencer ací.

Rosa Peroy- La Manyana– 24 de gener del 2016

«Per un excursionista del segle XXI pot no semblar res extraordinari proposar-se pujar l’Aneto. Però a les acaballes
del segle XIX, el que va fer el poeta de Folgueroles, partint de la Seu d’Urgell el 1882, va ser una autèntica proesa,
que està fidelment recollida en el llibre Maleïda , de Bernat Gasull, editat per la Fundació Verdaguer.»

Miquel Rayó-escriptor- blog personal http://www.miquelrayo.com– 19 de febrer del 2016

«A la fi sabrem si el grandíssim poeta Jacint Verdaguer, Mossèn Cinto, excursionista i pirineista ambiciós, va ascendir o no fins el cim del Neto (de l’Aneto). És la polèmica del muntanyisme català clàssic. Hi posà els peus, en aquest cim més que notable, l’autor del gran poema dels Pirineus, Canigó? O va tenir por, per ventura, de travessar el pont de roques eritzades de Mahoma, tan mític pels muntanyers nostrats? Ens ho aclarirà un molt ben documentat Bernat Gasull i Roig en el seu, segur, apassionant llibre Maleïda. L’aventura de Jacint verdaguer a l’Aneto. »

Vegeu l’article sencer ací.

Lluís Mauri i Sallés, blog personal http://blocs.mesvilaweb.cat/lluis – 12 de maig del 2016

«Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto no és un llibre sobre literatura verdagueriana ni una crònica de l’ascensió del poeta al cim suara esmentat. Qui hi busqui només això, en sortirà escaldat i perdut en alguna fonda afrau del massís que ens va parir.

El Maleïda d’en Gasull és una aprofundida recerca sobre el Pirineu que, prenent forma literària, guanya en força i riquesa fins al punt de no deixar indiferent al lector que entra en el joc.»

Vegeu l’article sencer ací.

Pep Bisquert, editorial del butlletí maig, juny, juliol 2016 de la Unió Excursionista de Vic

«En Bernat es cenyeix a la llibreta d’en Verdaguer i ressegueix pas a pas tots els camins, corriols i racons per on va discorrent l’aventura del poeta i de ben cert us puc assegurar que realment és apassionant passar cada pàgina»

«Penso que realment és un llibre que us sorprendrà, deixeu-vos portar pel text i reviviu l’època verdagueriana (…).»

David Claret, a Catalunya Cristiana – 3 de juliol del 2016

«La carrossa voladora de Gentil i Flordeneu no va ser un mer viatge pel Pirineu: va dotar la pàtria, els catalans, dels referents que no tenia. Amb Maleïda, ara mateix, ens hi podem endinsar.»

Descobrir Catalunya– número 217- març del 2016

«Aquest llibre ressegueix els vells camins de Verdaguer i proposa una investigació plena de descobertes.»

Lluís Bonada- El Temps– 17 de febrer del 2016

«Des de la primera frase de la nota prèvia ja t’hi entrebanques: quan es parla de l’autor, penses en Verdaguer però després veus que es refereix a la persona que escriu el llibre, Bernat Gasull i Roig (…)»

«Nyaps i manipulacions a banda, el llibre, tal com està redactat, concebut i dissenyat, demana un esforç mental comparable a l’esforç físic dels excursionistes Verdaguer i Gasull.»

Anuncis